Isarda, sòbria fajolassa, com mai.
A tu mai res no t'acontenta ni et decep, simplement hi ets sempre, simplement ets sempre, simplement sempre, sempre.
Et llepen i t'esverlen i et trepitgen i t'arremolinen de blanc i dur, i de verd suau...
Ha tornat a sortir el color que t'agrada, el de cada dia. No te'n canses i no ens en cansem.
Tornem-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada