La terra és el centre de l'univers, ho sap tothom. Tots els cossos ens giren al voltant i, tot i que descriuen unes òrbites que es van complicant fins arribar a límits insostenibles, som tossuts i dogmàtics. Al cap i a la fi, Ptolomeu era un bon científic, no podia pas estar gaire equivocat. Potser veiem la llum de la nova teoria, però no ens és convenient reemplaçar la que ens dóna de menjar.
Els diaris estan comprats pel govern, els nens estan adoctrinats a les escoles, es parla l'idioma que es parla per molestar, les àvies seuen entre urnes i goril·les perquè la burgesia les ha abduït i no poden pensar per sí mateixes, les televisions menteixen deliberadament,... Els planetes volten com una mosca al voltant d'un llum fluorescent de color lila, d'aquells que surten a les pel·lis, caòticament.
Tard o d'hora apareixerà Copèrnic i ens mostrarà que si es posa el sol al mig, les òrbites es tornen harmonioses.
I si realment la realitat és diferent de la que ens havíem pensat? i si realment la societat que hi ha darrera és genuïna? i si tot això és el reflex d'una altra manera de veure el món i d'una altra manera de viure?
Els diaris, els nens, les escoles, les teles, les àvies, tot encaixa a la perfecció. Són predictibles i lleugers, els seus moviments són fàcils. El sol ja és al centre. Hem apagat el fluorescent. La mosca ja s'ha escapat, feliç, per la finestra entreoberta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada