Mirades

Què hi diuen les mirades? Trista i innocent damunt un cavall, sàvia  i condescendent en una butaca del menjador, agraïda i decaiguda. Perduda en el tot, viciada en el res. Desemparada i suplicant buscant la darrera abraçada. Concentrada en l'heura i  el banc, ara avall, ara tremolosa i salada, confosa i impotent, frustrada. Els ulls de l'amor i el desamor, els ulls arrugats dels arbres. La mirada feliç i esbojarrada, la de sempre i la de mai més. La del després, la que et confia el que vindrà, la sincera i la vergonyosa. La de mare i la que ho diu tot. 

No hi posis paraules, la mirada basta.