La 9a. de Schubert

La Gran de Schubert, el sobrenom li queda petit. La trompa anuncia el que ha de venir, està impacient, tenia ganes de treure el tap de l'ampolla. Potser massa impacient pel meu gust. Tot seguit s'ha calmat, i s'hi han apuntat els altres. Un grapat de persones amb un grapat d'obres d'enginyeria que se solapen al gust del compositor i transformen el soroll en una cosa que no es pot explicar, només escoltar. Arriba l'últim moviment i s'hi apunten tots, volen acabar bé, amb energia. Ho aconsegueixen i el públic marxa amb un somriure i una melodia incrustada al cervell. Tan de bo més gent tingués la oportunitat de poder gaudir, ni que fos una vegada, de la màgia concentrada que es desprèn. O com diu en Barenboim, de gaudir del riure i el plor de la música.