Records de normalitat

El dia comença a dos quarts de vuit del matí. Bé, de vegades a dos quarts de vuit d'un rellotge de Dalí fos per la son acumulada de la setmana, mandrosos com el subjecte a qui volen manllevar el son. A les nou, com a tard, el rellotge pren la forma que li és pròpia i recuperem el ritme de vida. La biblioteca i els companys i els llibres passen i arriba el dinar, cap allà a les dues, de vegades apressat per un assaig del Cor Iolis que comença quan encara n'hi falten. La tarda de coses noves, pissarra, trencaclosques i un tros de l'univers. Cap allà a les 7 o 8, les hores es tornen alleugerides de saber que no han passat en va, i es recol·loquen a la cuina i fent-la petar amb altri o ressonant-hi la Competència arribem a l'hora de repassar el dia i de llit.

Normalment sí. Aquest quatrimestre però, no entén l'adverbi de mode. Sapiguem-hi estar a l'alçada.